Vischnaunca Lumnezia

La vischnaunca Lumnezia ei naschida igl 1-1-2013 cun la fusiun dallas vischnauncas da Vrin, Lumbrein, Vignogn, Degen, Vella, Morissen, Cumbel e Suraua. Lumnezia ei ina vischnaunca romontscha che dumbra biebein 2100 habitonts. La vischnaunca s’extenda naven dil portal da Porclas entochen tier la Greina al cunfin dil Tessin sur ina surfatscha da 16‘543 hectaras. Il territori habitau schai denter 900 e 1550 meters sur mar.

La vischnaunca Lumnezia appartegn al cumin Lumnezia che vegn formaus dallas vischnauncas Val S. Pieder, S. Martin e Lumnezia. L’emprema menziun datescha circa digl onn 840 egl aschinumnau urbari dils beins imperials. Las noziuns en quei document secloman Leugunutia, Leunizze, Leunicia per la Lumnezia. Las vischnauncas da Surcuolm e Duvin ein medemamein stadas part dil cumin da Lumnezia. Surcuolm ha fusiunau il 2009 cun Flond e Duvin ei naven digl 1-1-2014 part dalla vischnaunca Ilanz/Glion. Il cumin dalla Lumnezia, constituius il 1851/54, corrispunda territorialmein alla veglia dertgira aulta.

Dil temps da bronz tumpriv e mesaun datescha la culegna da Crestaulta/Surin (vischinadi da Lumbrein), igl inventari d’objects anflai lain presumar ina cultura da purs e pasturs sesents. A Vella ei ina culegna dil temps da bronz tardiv attestada, daferton ch'ins ha scuvretg ad Uors e Surcasti cats singuls, muneidas romanas a Vella, Lumbrein e Degen. La baselgia da S. Vintschegn a Pleif/Vella, eregida probablamein el 6./7. tschentaner, ei in exempel classic per ina baselgia da vallada. La pleiv gronda ha cumpigliau entochen all'entschatta dil 14. tschentaner, ultra dalla vallada da Lumnezia, era la Val S. Pieder. Val ei daventada ina pleiv autonoma entuorn il 1300, Fraissen (oz Degen) entuorn il 1345. Il process da separaziun dallas autras pleivs ha cuzzau dil 16. entochen viaden il 20. tschentaner ed ei vegnius terminaus cun Peiden il 1910. Duvin ei stada la suletta vischnaunca dalla Lumnezia che ha dau suatientscha alla Reformaziun (1526).

Ils beins roials, menziunai egl urbari, ein vegni dividi gia el 9. tschentaner tras numerus vasals, il pli impurtont da quels era igl uestg da Cuera. El 13. e 14. tschentaner eis ei reussiu als baruns de Belmont da reunir divers signeradis pli pigns; cugl agid dils Lumnezians ein els sefatgs valer il 1352 ella battaglia encunter ils conts de Werdenberg-Sargans. Tenor ina legenda dalla fin dil 18. tschentaner duein las dunnas dalla val haver decidiu la sort dalla battaglia a Porclas. Suenter la mort dil davos Belmont (1371) ein ils beins i als baruns de Sax-Mesauc che han engaschau indigens sco sutcastellans. Il 1395 ein ils Lumnezians separticipai culs medems dretgs sco ils signurs de Sax-Mesauc alla Ligia da Glion, antecessura dalla Ligia Grischa. Il 1457 han ils Romontschs residents ella Lumnezia relaschau ina lescha encunter l'immigraziun dad jasters, buc mo drizzada encunter ils Gualsers, mobein era encunter ils Blegnascs che cumpravan cuntinuadamein alps sin territori lumnezian. Il 1483 ha Johann Peter de Sax-Mesauc vendiu siu possess ella Lumnezia agl uestg da Cuera. Il 1538 ei la Lumnezia secumprada libra dils dretgs episcopals. Agl intern dalla Ligia Grischa formavan ils dus cumins da Val e Lumnezia la dertgira aulta da Lumnezia. La dertgira bassa vegneva exercitada d‘in mistral (Lumnezia) resp. d'in landamma (Val).

Ella secunda mesadad dil 17. tschentaner ha la Lumnezia enconuschiu ina fluriziun dalla litteratura religiusa romontscha ed ina gronda activitad da construcziun (baselgias). La part romontscha dalla Lumnezia ha adina fatg part dalla zona interalpina cun in'economia autarca. Ella secunda mesadad dil 19. tschentaner ha in ferm moviment d'emigraziun els Stadis uni dall'America ed en Frontscha entschiet.

Mesiras da raziunalisaziun suenter la secunda uiara mundiala han provocau ina reducziun considerabla dils menaschis purils. L'emigraziun intensiva ha saviu vegnir frenada pér cul svilup turistic, iniziaus (surtut cun bogns termals) ella secunda mesadad dil 19. tschentaner. Il bogn da Peiden gudeva da quei temps gronda calamita e vegneva frequentaus oravontut dallas damas turitgesas.

Naven dils onns 1870 ei la val vegnida aviarta successivamein. Entochen all’entschatta dil 20. tschentaner ei il pass dalla Greina aunc vegnius nezegiaus per il traffic da rauba e da biestga. Culla construcziun dalla via ei Glion daventaus il liug da transcargada il pli impurtont per la Lumnezia. Naven dil 1900 han ils loghens turistics e da cura dil Grischun offeriu duront la stagiun d'unviern pusseivladads d'occupaziun era alla populaziun dalla Lumnezia.

Oz dispona la Lumnezia grazia allas sutgeras construidas 1970 d’in bien access el territori da skis Sursaissa/Mundaun e cun l’avertura dil lag a Davos Munts alla fin dil davos tschentaner ei era il turissem da stad da muntada economica per la vischnaunca. Ils differents projects da hotels dattan perdetga da quei fatg. Da muntada turistica ei era il vischinadi da Vrin daventaus cun siu maletg intact dil vitg, ch’ei vegnius honoraus igl onn 1998 cul Premi Wakker.

La Greina ei daventada in territori da viandar tschercau. Suenter che differents projects per ereger ovras electricas cun in lag da fermada el plaun dalla Greina han fatg naufragi, sesanfla la Greina dapi il 1996 sut schurmetg naziunal dalla natira.

 

 

 

Administraziun

Uffeci communal Lumnezia
Palius 32D
Caum postal 54
7144 Vella

+41 (0)81 920 60 00
infolumneziach

Uffeci da taglia

Uffeci da taglia Lumnezia
Palius 32D
Caum postal 54
7144 Vella

+41 (0)81 920 60 08
steueramtlumneziach

Uras da spurtegl

gliendisdis - venderdis
09.30 - 11.30 uras
13.30 - 16.30 uras

ni tenor cunvegnientscha