Vischinadi Vella

El temps da bronz existeva ina culegna a Pleif. Igl emprem edifeci ecclesiastic cumprovau sa vegnir dataus digl onn 800 a Pleif. Entgins onns pli tard vegn la Lumnezia numnada l'emprema gada egl Urbari carolingic dils beins imperials cun ils nums Legunitia, Leunizze e Leunicia.

A partir dil 14. tschentaner coloniseschan ils Gualsers igl emprem la val laterala Peil, silsuenter la Val s. Pieder neu da la Valrein e sur il Cuolm Val. Val s. Pieder era populada da Romontschs gia el 11./12. tschentaner. Il pass dil Cuolm Val era ina colligiaziun d'impurtonza regiunala denter il Rein Anteriur ed il Rein Posteriur, p.ex. per igl export da muvel glarunes sco prolungaziun dil Veptga (pass da Pigniu) entochen la secunda mesadad dil 19. tschentaner.

Els onns 1350 auda la castellania dalla Lumnezia sco feudum als nobels de Belmont. 1352 victorisescha il barun de Belmont encunter il cont de Werdenberg-Sargans a Sogn Carli al pei dil Pez Mundaun. Tenor detga duein las Lumnezianas haver decidiu la battaglia a Porclas. Per engraziament duei esser vegniu concediu allas femnas il dretg da prender plaz da vart dretga ella baselgia da Pleif. 1395 seligian ils Lumnezians cun la ligia da pasch a Glion, cugl intent da restabilir la segirtad sillas vias, possibilitar il commerci e traffic liber e garantir il dretg digl um cumin avon dertgira. 1424 vegn quella ligia reaffirmada ed amplificada a Trun sut igl ischi legendar, numnada da cheu naven la Ligia Grischa. La Lumnezia romontscha ei suenter 1424 ina suletta vischnaunca da dertgira, representada ella ligia cun duas vuschs, Val s. Pieder sco vischnaunca autonoma ei representada cun ina vusch. 1538 secumpra la Lumnezia libra digl uestgiu da Cuera. 1581 – 1629 sederasan epidemias dalla pestillenza en Lumnezia. 1770 – 1772 regia la fomaz, silsuenter vegn introduciu la cultura da truffels. 1799 piarda la davosa reserva militara (landsturm) dalla Surselva ina battaglia encunter las truppas franzosas a Tumein. Circa 70 Lumnezians e Gualsers vegnan sturni.

Da 1800 entochen l’emprema uiara mundiala serendan affons ella vegliadegna da 8 - 15 onns dalla Lumnezia e da Val s. Pieder baul la primavera el Schuob per luvrar en menaschis purils. Il november tuornan els puspei a casa. Igl onn 1849 lavuran 356 affons dalla Lumnezia e da Val s. Pieder el Schuob.

1851 vegn il Grischun partgius en districts e cumins. Il cumin dalla Lumnezia cumpeglia las duas dertgiras Lumnezia e Val S. Pieder. Sin basa dalla brev dils 23 da settember 1524 dallas Treis Ligias havevan 48 dertgiras funcziunau el Grischun. La totalitad dallas dertgiras era l’autoritad suprema dalla republica. Mintgina haveva ina ni duas vuschs tenor la grondezia. La dertgira Lumnezia cumpigliava ils vischinadis da Camuns, Cumbels (Cumbel), Duvin, Furth (Uors), Igels (Degen), Lumbrein, Morissen, Neukirch (Surcuolm), Oberkastels (Surcasti), Peiden, St. Martin, Tersnaus, Vigens (Vignogn), Villa (Vella) e Vrin. Ils vischinadis eran pia subsecziuns dallas dertgiras ed eran principalmein cuminonzas ch’utilisavan il terren public, ils uauls, las pastiras e las alps.

Il 1840 ha in grond barschament tuccau igl areal da Cadorcat a Vella. 8 casas cun 15 habitaziuns e 6 clavaus ha igl incendi destruiu.

Il 1867 vegn aviert in biro da posta a Vella, 1870 in biro da telegrafia. 1886/87 baghegia il cantun la via nova da Valgronda – Vrin. Igl onn 1887 vegn introducida a Vella la scola reala lumneziana cun duas classas. Il cussegl da scola ha anflau ch'el novissim temps daventi l'instrucziun tudestga pli e pli necessaria ed ha tratg en consideraziun la circumstanzia, che quella scola savess forsa in onn ni l'auter impedir l'erecziun d'ina secunda scola communala cunquei ch'il diember dils affons seigi ussa schon gronds. El ha denton era concludiu, ch'il Romontsch dueigi vegnir cultivaus e quei ina ura per jamna. Igl emprem onn da scola ein 6 mattatschas e 15 buobs vegni recepi ella scola reala.

1909 vegn mess en funcziun igl emprem telefon a Vella. 1918 vegn la cassa da malsauns Lumnezia I fundada. Las vischnauncas dalla Lumnezia sura ein purtadras dalla cassa. Tredisch onns pli tard fundeschan las vischnauncas dalla Lumnezia sut ensemen cun Val s. Pieder la cassa da malsauns Lumnezia II. 1918 decidan ils representants dallas vischnauncas lumnezianas d'introducir la glisch electrica ellas vischnauncas denter Cumbel e Vignogn. 1922 vegn construida in’ovra electrica a Vella, suenter che l'Ovra Electrica Sursilvana (E.W.B.O.) veva refusau da baghegiar ina lingia da provediment ella Lumnezia. Per saver retrer aua da stizzar en cass da barschaments vegn fatg ina colligiaziun vid la lingia da pressiun dall'ovra electrica, demai ch'in project digl onn 1919 per in provediment general d'aua sa buca vegnir realisaus. Suenter che l'ovra electrica vegn serrada el decuors dils onns trenta, maunca il sulet indrez da stizzar ella vischnaunca.

1930 vegnan las empremas maschinas da segar duvradas, ei dat ils emprems radios a Vella, Lumbrein e Val s. Pieder. 1943 conceda il cussegl federal in credit da 1,5 milliuns francs per drenaschas e rempars sin territori dallas vischnauncas en Lumnezia dado.

1949/50 vegn construida ina nova casa da scola cun ina sala da far gimnastica a Sutvitg. 1963 vegn construius igl emprem runal da skis en Lumnezia, "Plaunca Biala" a Vella. 1967 arva la fabrica da ponn Trun in menaschi da producziun a Vella. Quel vegn denton serraus nov onns pli tard. 1970 pren la societad "Sutgèras Lumnezia SA" a Vella en funcziun las sutgèras da Vella – Triel e da Triel - Platetg. Igl onn 1977 surpren la societad "Crap Sogn Gion SA" da Laax quellas, e venda ellas pli tard alla societad "Bergbahnen Piz Mundaun AG". 1972 introducescha il vischinadi da Vella il dretg da votar per las femnas en fatgs communals. 1973 approbescha la radunonza communala l’emprema planisaziun locala. 1977 vegn decidiu da menar atras ina meglieraziun generala da funs. 1978 metta il vischinadi da Vella en funcziun ina serenera, che vegn renovada ed engrondida 14 onns pli tard. Da 1994 - 1997 vegnan baghegiadas ina nova casa da scola e halla plurivalenta a Sutvitg. Da 2010 – 2012 baghegia la fundaziun "da casa val lumnezia" ina nova casa da vegls e da tgira a Davos Cuort.

Cun la meglieraziun generala da funs ei vegnida scaffida ina infrastructura, che lubescha da cultivar il funs pli economicamein. La mecanisaziun ha lubiu da cultivar bia pli grondas surfatschas. Ina reit da vias da funs da bunamein 18 km colligia il terren agricol ed era parts dils uauls. El decuors dils davos decennis ein restai mo quater menaschis agricols da gudogn principal ed entgins menaschis pigns da gudogn accessoric. In bienton dil funs a Vella vegn schaus a tscheins a menaschis d’ordeifer. A Vella dat ei buca in’alp da vaccas. L’alp da stiarls vegn cargada cun biestga dils purs da Vella e da quels d’ordeifer, oravontut da Cumbel.

Cura ch’igl emprem runal da skis ei vegnius aviarts a Vella ha entschiet in svilup turistic, ch’ei vegnius acceleraus suenter che las sutgèras da Vella – Triel – Platetg ein idas en funcziun. La construcziun da hotels, ina gronda surbaghegiada cun habitadis da vacanzas e biaras autras casas da vacanzas han transformau la structura tradiziunala dil vitg da purs naven dil 1980. Il vischinadi ha investau grondas summas per l’avertura dil terren da baghegiar. Il territori surbaghegiau ei carschius ad in crescher. Denton ei era vegniu baghegiau numerusas casas per indigens. Il vischinadi ha mess a disposiziun terren per cundiziuns favoreivlas per possibilitar la realisaziun da talas casas. Igl onn 2009 ha ella aviert ina nova zona da baghegiar per indigens a Bual ed ha a disposiziun ulteriuras reservas da terren per quei intent. Finamira dalla planisaziun locala ei in svilup constant dil turissem ed el medem mument da mantener bunas cundiziuns da viver per ils domiciliai sco era da scaffir bunas premissas per che las interpresas sappien subsister cun success. Aschia san vegnir promovidas plazzas da lavur. La via per in bien svilup turistic ei d’intensivar la collaboraziun ella regiun Lumnezia – Sursaissa – Mundaun e per part sur quella regiun ora.

Administraziun

Uffeci communal Lumnezia
Palius 32D
Caum postal 54
7144 Vella

+41 (0)81 920 60 00
infolumneziach

Uffeci da taglia

Uffeci da taglia Lumnezia
Palius 32D
Caum postal 54
7144 Vella

+41 (0)81 920 60 08
steueramtlumneziach

Uras da spurtegl

gliendisdis - venderdis
09.30 - 11.30 uras
13.30 - 16.30 uras

ni tenor cunvegnientscha