Temps medieval tardiv

14avel tschentaner

A partir dil 14. tschentaner coloniseschan ils Gualsers igl emprem la val laterala Peil, silsuenter la Val s. Pieder neu da la Valrein e sur il Cuolm Val. Val s. Pieder era populada da Romontschs gia el 11./12. tschentaner. Il pass dil Cuolm Val era ina colligiaziun d'impurtonza regiunala denter il Rein Anteriur ed il Rein Posteriur, p.ex. per igl export da muvel glarunes sco prolungaziun dil Veptga (pass da Pigniu). Entochen la secunda mesadad dil 19. tschentaner era il Cuolm Val la colligiaziun principala per il provediment dalla Val s. Pieder cun vin e sal e per igl export da muvel allas fieras ell'Italia dil nord. L'avertura dil stradun Glion-Val (1879) ha sminuiu l'impurtonza dil pass sur il Cuolm Val.

1345

En ina brev papala d'indulgenza (perdun) dils 4 da schaner 1345 per la baselgia da Pleif vegnan bunamein tuttas baselgias lumnezianas numnadas sco part dalla baselgia da Pleif, cun excepziun dalla baselgia da Nossadunna a Degen/Fraissen e la baselgia parochiala da Val, ch’eran daventadas pleivs independentas e vevan il dretg d’haver in agen plevon e da satrar ses parochians en in agen santeri.

circa 1350

La castellania dalla Lumnezia auda sco feudum als nobels de Belmont.

1352

Carplina denter Ulrich de Belmont ed il duca de Werdenberg-Sargans. Victoria dil barun de Belmont a Sogn Carli al pei dil Pez Mundaun. Tenor detga duein las Lumnezianas haver decidiu la battaglia a Porclas. Per engraziament duei esser vegniu concediu allas femnas il dretg da prender plaz da vart dretga ella baselgia da Pleif.

1371

Il davos descendent masculin dils baruns de Belmont miera. Sia sora Adelheid de Belmont, ch’era maridada en emprema letg cun Heinrich de Razén, arta siu possess. Entochen la mort da quella igl onn 1390 exerciteschan ils signurs de Lumerins (Lumbrein) ils dretgs d’ugau. Igl uestg da Cuera emprova da recuperar il signeradi dils de Belmont sco possess feudal episcopal.

1390

Casper de Sax arta ils beins dils de Belmont ella Lumnezia, sco era a Flem ed ella Foppa. Quel era maridaus cun Elisabeth de Razén, la feglia da Heinrich de Razén e d'Adelheid de Belmont. Igl uestg da Cuera fa valer dretgs en Surselva, ei reussescha denton buca ad el da realisar sias intenziuns. Las dispetas denter ils nobels incitescha ils Lumnezians da vuler sedeliberar da tuts dretgs feudals e da pretender libertad ed independenza.

1395

Ils Lumnezians seligian sco eguals ensemen cun ils conts da Sax-Mesauc cun la ligia da pasch a Glion. Quella ligia ei predecessura dalla Ligia Grischa, numnada oriundamein la Ligia Sura. Emprem derschader daventa Johann da Lumbrein. La Ligia Sura ei seformada tras l’uniun da 21 cumins dallas valladas dil Rein Anteriur e dil Rein Posteriur. Igl avat dalla claustra da Mustér, Johannes da Glion sco iniziant principal, il barun Ulrich II de Razén ed il barun Albert de Sax-Mesauc, ein s'uni ils 14-2-1395 a Glion, ensemen cun deputai dils cumins, en ina ligia perpetna. Essend lur signeradis situai surtut en Surselva, ei quella ligia vegnida numnada Part Sura. A quella ein s’associai tschun gis pli tard il cont Johann de Werdenberg-Sargans cun ils Libers sur igl uaul da Flem. Cun la ligia a Glion vulev'ins restabilir la segirezza sillas vias, possibilitar il commerci e traffic liber e garantir il dretg digl um cumin avon dertgira. Las cunvegnas per segirar la pasch publica cumpigliavan puniziuns severas encunter assassinats, mazzaments, enguladetschs ed incendis. Ils 4-4-1399 ei secolligiada alla Ligia Sura il signuradi da Crap s. Bargazi, suttamess al cont da Werdenberg-Heiligenberg, cun sia glieud da Trin e Termin ed il dazi a La Punt/Rehanau. Quella ligia, che cumpigliava ussa l'entira Val dil Rein Anteriur, ha concludiu ils 24-5-1400 in patg cun il Glaruna per garantir als marcadonts da muvel ed als commerciants glarunes la segirezza sillas vias da pass viers il sid (Veptga, Cuolm Val, Lucmagn).

1424

Ils 16-3-1424 vegn la Ligia Sura reaffirmada, approfundada ed amplificada a Trun sut igl ischi legendar, ed ella vegn numnada da cheu naven la Ligia Grischa. Ultra dils treis signurs feudals principals vevan ussa a Trun era las vischnauncas ed ils Libers ina representanza pli ferma. La Val dil Rein Anteriur, la Muntogna-Tusaun, la Val Schons e la Valrein ein vegnidas integradas cumpleinamein. La Lumnezia romontscha ei suenter 1424 ina suletta vischnaunca da dertgira, representada ella ligia cun duas vuschs, Val sco vischnaunca autonoma ei representada cun ina vusch.

1457

Lescha da dosta dils Romontschs lumnezians encunter imigrants, specialmein encunter ils Gualsers mo era quels dalla Val dil Blegn.

1483

Johann Peter de Sax-Mesauc venda ils beins dils baruns de Sax en Lumnezia (signeradi de Belmont) ed a Castrisch, ensemem cun las quater dertgiras da Glion, Lumnezia, Flem e Val, per 4'000 florins agl uestg da Cuera Ortlieb von Brandis.

1499

Ils Lumnezians prendan part dalla battaglia dalla Tgalaveina.

Administraziun

Uffeci communal Lumnezia
Palius 32D
Caum postal 54
7144 Vella

+41 (0)81 920 60 00
infolumneziach

Uffeci da taglia

Uffeci da taglia Lumnezia
Palius 32D
Caum postal 54
7144 Vella

+41 (0)81 920 60 08
steueramtlumneziach

Uras da spurtegl

gliendisdis - venderdis
09.30 - 11.30 uras
13.30 - 16.30 uras

ni tenor cunvegnientscha